Desmuntant les dependències

Al llarg de la nostra vida ens hem sentit alguna vegada dependents a diferents situacions, relacions, persones, substancies, activitats, rutines. També quotidianament escoltem que els joves són dependents a les xarxes socials, als telèfons mòbils, whatsApp, els nens a la televisió, videojocs, ordinadors. 

De vegades el menjar, el cafè, anar al gimnàs, parlar per telèfon i d’altres situacions esdevenen imprescindibles per superar problemes, desconnectar. Aquestes situacions es poden transformar en actes mecànics, rutinaris i pulsionals que ens dominen. 

Des de la Psicoanàlisis podem esbrinar quina funció exerceixen aquestes dependències, desmuntant-les obrir els espais, veure que diuen de nosaltres mateixos i fins i tot descarregar-les del poder que les fa dependents.

Realment quina part de nosaltres amaguen les dependències? Les podem superar? Quantes vegades desplacem o substituïm unes per altres?  Unes dependències son menys dolentes que altres? ... es pot ser independent totalment?

És molt interessant que Freud introdueixi el concepte de abstinència en el seu article "la repressió", aquest aspecte el treballarem més endavant, però de moment destaquem un aspecte de la repressió que consisteix exclusivament en rebutjar i mantenir allunyats del conscient determinats elements.  

La psicoanàlisis ens ajudarà a emprendre un camí singular, saber llegir que diuen els nostres símptomes, explorant altres possibilitats que ens ajudaran a estar millor posicionats i jugar millor les nostres cartes. 

Juan José Millás escriu en la seva darrera novel·la El mundo de l'Editorial Planeta: "Los cincuenta minutos de sesión significaban cincuenta minutos de visión. No era raro que al abandonar la consulta tuviera que pasear una o dos horas para digerir lo que había visto desde el diván".