El malestar que generen els nens. Claus per escoltar els desitjos i les resistències d' infants i adults.

La utilització del procés simbòlic en l'acte humà es va desenvolupant molt a poc a poc al llarg del creixement fins arribar a adult. Els nens, les nenes actuen com a ésser humà molt abans de conèixer-se a si mateix.

La infància esdevé un símptoma de la família, per la seva plasticitat, per la seva dificultat en desenganxar-se del que veu. La infància actual està representant l'efecte d'un conflicte entre dues forces, representa un antic sistema, en un nou sistema. El nen, la nena, llegeixen la realitat, i aquesta lectura els hi marcarà més que els pares. Aquest segurament és un dels desencadenants dels conflictes entre les dues parts, provoquen el malestar dels infants i la família atenent que pels pares és complicat ser jutge i part implicada en la manifestació d'un símptoma.

   L'infant per un altre banda fa símptomes per totes les bandes, i de vegades és contemplat pels adults, com a problemàtic, ell també s'emmarcarà com a tal, aquesta retroalimentació li condicionarà si més no, fins que vagi acumulant experiències i percepcions que li condueixin, per un altre camí. Però s'haurà d'confrontar a allò que representa el seu motor, la seva motivació, més enllà de la seva divisió com subjecte que dependen dels altres.

Els altres, l'altre, infants i adults es constitueixen amb els seus parteners, amb els altres, que el fan possible però al mateix temps els limiten. És un estat dual de sí però no per tant apareix l'angoixa.

Si comparem els nens amb els adults, aquests primers tenen menys capacitat d'auto-observació. Els efectes de la resistència és major, per tant i s'ha de posar gran atenció, després de la intervenció de l'adult. Cal que els adults els hi ajudin a compendre i vèncer la resistència, l'adult ha de facilitar el procès d'auto-observació, per arribar a veure que s'està jugant en la seva resistència. D'aquesta manera les persones més joves, els infants, podran elaborar y exposar el seu material d'una forma més accesible.

L'adult i l'infant presenten una necessitat estructural de trobar les seves respostes, però sobretot de fer-se les seves preguntes més enllà de la patologització.

En el cas del nens es fa més necessari una espècie de dualitat en relació amb els altres, cal diferenciar-se, i de vegades identificàr-se, ser igual i al mateix temps diferent. Els adults son percebuts pels infants com a figures d'autoritat, com a figures de vegades amenaçadores. Els adults són un mirall on es miren els més petits i l'han de sostenir, encara que no s'identifiquin. Aquest serà un dels indicis de la angoixa, d'uns i altres ja que moltes vegades els pares, mestres, educadors, es sorprenen ja que, no es senten identificats amb el miratge, ells només desitgen la felicitat de les nenes, dels nens, que siguin lliures i no entenen aquesta imatge.

Hi ha un malentès, els pares, els adults, mestres, educadors, encara que vulguin que els nens siguin feliços, bons estudiants, que explorin, que es preparin i siguin lliures, però l'infant que vol correspondre amb aquestes espectatives , alhora es resisteix, li fa obstacle i aquesta dinàmica es pot tornar persecutòria.

Som un mirall i ells suposen el que volem d'ells, és per això que és molt important que els adults tinguin aficions, passions, altres coses que són importants. D'aquesta manera

tindrem un sistema obert, no tancat. El nen introdueix en aquest espai la seva singularitat, la comparteix amb altres nens, troba altres companys entre els seus iguals per experimentar-la a través d'activitats, en contrucció en un sistema obert, amb altres persones, amb altres infants.

Es tracta d'afavorir un sistema no fitxat, elements on es permeti una certa permeabilitat a la diferència, sense necessitat d'amagar-se, evitant la polarització, bo-dolent, positiu-negatiu. Cada persona és singular, i no és necessari passar per la negativitat per reafirmar-se, o aparentar ser més fort. El nen, la nena s'ha de sentir reconegut però des de la singularitat, d'allò que el represent a través de les seves activitats, aficions, còmics, dibuixos, música, esports, lectures, creacions, informàtica, i un llarg etc. i no a través de la negativitat, l'agressió.

Així a través del seu lloc, de la seva activitat, estaran oberts a trobar significacions, a través de la permeabilització, experimentaran i trobaran coses que els diferènciïn amb els pares, amics, escola i els apel·lin com a subjecte.

És un procés consubstancial de l'èsser humà, tots passem o hem passat per etapas similars, és molt important entendre com s'estructura el creixement dels infants i adolescents i entendre-ho per no viure paranoic al voltant de les figures que els acompanyen, els pares, els adults, els companys, les companyes, altres pares, altres influències. Treure coses diferents que els hi ajudin, que els i les identifiquin com a subjecte.